Dijous, 17 d'abril

Carta del Visir a Sherezade

Estimada filla,

He llegit les teves cartes, i, encara que tard, te les respondré. No saps la sort que tens de poder viure en aquest palau on cada dia és un conte. Nosaltres l'estem passant més magra. Sé què em diràs: que no vas anar-hi de grat, que et vaig lliurar al rei per salvar la pell. Filla, de vegades la covardia és una heroïcitat. Si no hagués cedit als seus desitjos, el meu cap hagués estat el primer a rodar, i els vostres, darrera. Vaig meditar-ho molt. Sabia al que et podies d'enfrontar: a una mort segura l'endemà d'una nit amb el rei. Ho sabia. Bo i així, mai vaig perdre l'esperança que te'n sortiries. I així ha estat. Els llibres que et llegia de petita i que més tard vas llegir tu soleta han estat el que ens ha salvat a tots. No només a tu. Però no vaig respirar fins que vaig rebre la teva carta i el paquet dels llibres . Aquest va ser el senyal que esperava. La prova que tu soleta podies generar totes les històries del món i que al final podries girar la truita al teu favor.

Continua així, que ja ho fas bé. T'ho dic perquè aquí també ens arriben les teves històries i, de fet, són un dels pocs consols que tenim en aquest temps de violència i pillatge a què ens han portat els invasors. No et vull entristir amb el relat dels fets, perquè ja és un argument vell. Només vull que sàpigues que estem bé. Amagats i esperant que aviat arribi l'hora que el teu rei atemperi els seus impulsos violents amb la saviesa dels teus contes i vingui a alliberar-nos.

Quantes nits necessitaràs?

el teu pare que t'estima

El Visir
lasius i neglectus
15.4.03