Dimarts, 25 de març
Carta de Sherezade al seu pare, el Visir
Estimat pare, aquí a Palau portem uns dies mogudets. No t'espantis. No és el que et penses. El meu cap continua a lloc i el que hi ha dintre també. L'únic, que el rei porta uns dies alterat. Des que va saber que els seus enemics estaven a punt de travessar el riu que fa de frontera, que ens té a tots amb l'ai al cor. Bé, ens té desperts tota la nit i els consellers i el servei no paren d'anar a munt i avall complint les seves ordres. A mi ja m'ha dit que, de moment, només vol arguments de guerra, que la cosa no està ara per frivolitats. Com pots suposar, he hagut de repassar a corre-cuita tots els llibres de guerres i setges per poder adaptar-los a la voluntat del senyor. Canviaré el noms dels vencedors i vençuts i llestos. L'únic conte que li he pogut colar (i només perquè hi havia lluita) és un de lladres. Aquell que ens explicaves a les meves germanes i a mi cada vegada que ens enxampaves entrant d'amagat a les habitació del tresor. Ja sé que el vas inventar només per escarmentar-nos, però jo li he afegit un final diferent. El noiet tafaner no acaba tancat dins la cova com feies tu per espantar-nos, sinó fent-se l'amo de tot. Li he posat el títol d'Ali Baba i els quaranta lladres. No cal que te l'expliqui, que ja el saps prou bé, només et diré que el noiet podrà sortir de la cova gràcies a la seva memòria i que es desfarà dels lladregots escaldant-los en oli bullent.
Et vaig explicar a l'altra carta l'interès amb què és seguida la nostra història entre el personal de palau, i com les cuines anaven plenes del que inventava a la nit. Un matí, fins i tot, em van passar un sobre per sota la porta que deia "potser et serveix perquè eternitzis les nits" i a dintre, uns fulls amb el títol Històries de Palau. Bé, de fet, eren les seves vides. Em va emocionar el detall perquè vaig pensar que havien entès el meu paper. Es allò que en deuen dir: "complicitat amb l'auditori". Els en dec una i penso aprofitar-les per ampliar el repertori amb ingredients locals.
L'altra nit, però, vam tenir un ensurt molt gran: van intentar entrar a la cambra reial a l'hora del conte. Ja saps que el rei estava content de veure com el seu nom era immortalitzat i que, de vegades, em preguntava "aquest sóc jo, oi?". Nosaltres permetíem que escoltessin a través de les gelosies que donen als passadissos perquè sabíem que no ens podien veure i mai seriem destorbats per ningú. Ja saps el que seguia després... El rei se n'encarregava personalment. Tancava amb clau l'única porta de sala i se la guardava. Per això ens va estranyar que s'obrís de cop. Sort en vam tenir del gosset que ens acompanyava. I mira que el tenia per un dormilega. Sempre es posava a clapar als meus peus només sentir "hi havia una vegada un rei...." Jo ja el veia una mica neguitós, però pensava que era la temàtica guerrera dels contes, que l'avorrien. Doncs, no. Estava ben equivocada. En comptes de seure, escoltar i clapar, es va dirigir a la porta i va començar a bordar. No vegis com es va posar el rei!. Va desembeinar l'espasa, i tal com estava, mmm, en camisa pare, en camisa i res més!!!, va sortir corrents al passadís. Ho va remenar tot, però no va trobar el tafaner. Quan va tornar, em va dir que no havien obert la porta amb cap clau, que ho havien fet amb una mena làmina molt flexible i que no devia ser la primera vegada que ho feien. Això li va explicar el manyà de palau, que es coneix els trucs per obrir totes les portes. Perquè no tornés a passar, va nomenar porter reial al gos. I ara, el tenim tota la nit fent guàrdia a la porta. No sé si li ha agradat gaire el canvi. Miraré de convèncer el rei de posar una barra lleva per dintre per evitar cap altra interrupció. No estaria bé perdre l'únic testimoni de la meva batalla. A més, crec que el gos li ha agafat gust a fer de públic i no es mereix quedar-se sense saber com acabarà la història. Bé, el rei no sap pas que és tracta d'un gos màgic, que el que fa es enregistrar tot el jo vaig explicant per repetir-ho després.
Pare, cuida't i vigila. Fes de mes i de menys amb això dels enemics. Ja saps que aquests poderosos calcen tots del mateix peu i que nosaltres només sobreviuren fent ús del nostre enginy. O sigui, que ja saps, si et fan presoner, només cal que els expliquis un conte.
La teva filla, que ja va per la meitat del conte
Sherezade, la de les mil i una nits ( si hi arribo)
lasius i neglectus
25.3.03