Dimecres, 28 de juliol

Violador de les altures

El vaig conèixer en un vol Berlin-Menorca. Era ell qui havia de pilotar l'avió però anava tan borratxo que el van posar a dormir la mona al seient del meu costat. Païa l'alcohol amb apnees sobtades i sorolloses, despentinat, amb l'uniforme arrugat: duia jaqueta de comandant, gorra d'aviador i texans. Una de les hostesses el va despertar amb cafè, una bona dosi de píndoles i una carta d'acomiadament. Parlava castellà i es deia Armando. Armando Rampas.
Després d'un viatge animadíssim (perquè un cop ja va assimilar que l'havien acomiadat de Lufthansa va decidir continuar bevent) es va apuntar a una travessia amb La Moreneta. Com ell deia, no hi havia tanta diferència entre pilotar un avió o un vaixell i no li agradava trepitjar terra ferma. Em va caure bé perquè tot l'importava un rave. S'estimava el cel i les dones, una mica menys la mar i els homes i, molt menys, la terra.

Va aprendre a patronar un vaixell com si pilotés un dels seus avions. No li va costar gens però mai vam poder treure-li l'aèria costum de manar-nos a tots, ordenar a tort i dret, i especificar la temperatura i la velocitat a cada hora. A la nit, sopats, emparats per la nit i el rom ens explicava històries del seus anys de sindicalista al SEPLA i, plorant, ens deia que ell volia ser cosmonauta, que no es volia estar més a aquest planeta de pols i merda. I llavors, ho feia, 1-2-3 IGNICIÓ i es cremava en litres d'alcohol.

Va ser un més de la tripulació fins que se'n va cansar. Ens va deixar com qui acomiada un vol: "el comandante Armando Rampas les agradece la deferencia de volar con él y les emplaza a comunicarse con el personal de tierra para más detalles". Ens va deixar també un deute astronòmic amb la botiga de quèbeures i la companyia de les dones satèl.lit que sempre l'envoltaven.

M.A. Klorsclap

Si voleu més informació podeu consultar a Antònia Font i fer una ullada a la cançó que li van dedicar.

Armando Rampas

Un cel tan diferent del que hi ha damunt ca meva
és tot un alicient per deixar-se caure a Formentera.
Planeta blau i blanc, adéu des d'allà dalt,
demà respiraré èter gasificat.
I l'hotel transbordador és al.lucinant,
i el curset de cosmonauta m'ha encantat.
Comandant Armando Rampas,
no te follis les hostesses una darrera l'altra,
i comandant, no m'involucrisque un turista és humanista i no un pirata.
Comandant Armando Rampas,
no te follis les hostesses una darrera l'altra,
i comandant, no m'abandonis amb el teu paracaigudes,
mal te matis, inciderador dels arbres, violador de les altures.

Antònia Font, 'Taxi'.

lasius i neglectus
27.7.04

 
Dissabte, 3 de juliol

El bust turmentat

Ha mort el padrí dels actors, Marlon Brando. El mestre d’un estil d’interpretació total que, reforçat per un físic poderós, li permetia transmetre, amb tot el cos, el seu món interior. Sense sobreactuacions, Brando ha estat el millor a l’hora d’expressar un interior turmentat. Des d’Un tramvia anomenat desig fins a Apocalypse Now passant per La llei del silenci, Juli Cèsar, El Padrí o L’últim tango a París, Brando ha canviat de personatge sense repetir-se. Tot i que, en l’imaginari universal, ha sobreviscut, com a sex symbol, el mascle d’Un tramvia anomenat desig i de Salvatge, Brando va construir cent personatges individualitzats, un per cada film, sense deixar mai de transmetre una personalitat única caracteritzada pel neguit interior. És un turmentat el personatge d’Un tramvia..., està turmentat l’estibador de La llei del silenci, ho està també el motorista canalla de Salvatge. Era el signe dels temps: James Dean no feia altra cosa. Però el primer Brando va morir, com Dean, i va renéixer, als anys setanta, amb tres interpretacions mítiques que havien de marcar la història del cinema posterior. Tot i la decadència del seu físic, Brando va ser capaç de transmetre, una altra vegada sense histrionisme, el turment interior del poderós, del boig i de l’inconformista en El Padrí, Apocalypse Now i L’últim tango, respectivament. En les dues primeres, gairebé només li calgué el cap i les mans. La imatge de Vito Corleone acaronant el gat, la visió del Coronel Kurtz passant-se la mà per la calba en un ombrívol indret del Vietnam són exemples del poder de Brando per convertir-se en un altre sense trair-se a si mateix, sense deixar de traspuar qui era. A L’últim tango, tot i la inconstància –que no inconsistència- del film, Brando torna a actuar amb tot el cos, parlant sense dir res de cap a peus. La resta de la filmografia de Brando, la que deixa el seu turment personal –i autèntic- de banda, és una altra cosa: actuar per cobrar, mantenir la seva illa privada i no morir de gana.
Els seus deixebles més llestos, Al Pacino i Robert de Niro –no és casual que el millor director de cinema dels setanta i vuitanta, Francis Ford Coppola, els fes coincidir als tres a El Padrí- són també fills de l’Actor’s Studio i són també els que han mantingut viu l’únic gènere cinematogràfic que no ha mort, el negre; però no han sabut diversificar els seus registres com Brando: De Niro, de vegades, s’ha deixat anar per la sobreactuació (El Cap de la Por) i Pacino, té tendència a repetir el que millor sap fer (entre Serpico i Heat no hi ha moltes passes). El Brando de La llei del silenci i el de Salvatge no tenen res a veure. El d' El Padrí i el de L’últim tango, tampoc. I tots, vet aquí què vol dir interpretar, són el mateix: una ànima turmentada de bust incomparable.


lasius i neglectus
3.7.04

 
Divendres, 13 de febrer

No celebrem Sant Valentí ni ens preocupen els divendres 13. Sí que celebrem l'amor i festegem Eros. La rose que ens perfuma.

Aniversari

Va passar aquella nit, quan ja pensàvem que no passaria. Va succeir que ja era matinada i el cansanci es barrejava amb les boires de l'alcohol, i la roba, el cabell i les mans, feien ferum de fum. Va passar que se sentia aquella tristesa inexplicable de les 5 del matí, aquella soledat freda de quan es comença a fer de dia i la nit es converteix en una manta bruta i grisa. Va passar que la lluna, empudegada pels primers rajos de sol, ja s'amagava. I fotia humitat, molta humitat. Soledat fredíssima al moll dels ossos, la pell aspra de no dormir i l'estómac remenat. Va succeir llavors. Vam començar a parlar de música, de música dels Doors, de 'Riders on the storm', de tots els discos que compartíem a la memòria. I els del bar volien tancar i ens escombravem cap el carrer. Vam sortir sentint la música, aquell mareig de notes en què ens reconeixíem la tonada. Ens vam besar als fanals que s'apagaven i als carrers, i sota els arbres, ens vam acaronar les pells noves mentre la ciutat es posava en moviment. I que lleig era tot! Que esvaït aquell matí! Quin dia més gris i tristot! El nostre dia, la nostra hora, el nostre moment, la nostra història engegada un divendres qualsevol d'hivern.

A les 3 de la tarda, amb els llavis esgotats de parlar i besar, vam anar a dormir i a l'endemà tot va ser millor encara.


lasius i neglectus
13.2.04

 
Dijous, 29 de gener

Li hem demanat a la mas que ens expliqués què va passar i ho ha fet. Llegiu: ella sí que té la clau.


EJÉRCITO ZAPATISTA DE LIBERACIÓN NACIONAL.
De: Subcomandante Insurgente Marcos. México.


Apenades formigues,

Després d'assabentar-me del melodrama polític que esteu vivint aquests dies, m'adreço a vosaltres per explicar-vos una història de guants, gegants, molins i capgrossos que servirà per entendre tot el que ha passat.

Si retrocedim en el temps, recordareu que fa uns mesos us vaig enviar un mail acceptant el paper de mitjancer en el procés d'alliberament i reunificació de les terres de parla catalana. Vosaltres em vau oferir un escenari, uns actors i el paper de protagonista d'una comèdia d'enredos, i em vau encarregar el guió.

Em vaig presentar a l'escenari amb el guant a la mà i, després de provar tots els actors, vaig reunir el tripartit que havia d'enfrontar-se a molins i a gegants. Fins aquí, tots els personatges havien seguit el guió al peu de la lletra i jo podia donar la meva feina per acabada.

Però..., coses que passen, em trobava a Barcelona, encara tenia a la mà el guant que ETA m'havia tirat i l'esperit del Quixot voltava per allà... Si teniu una mica d'imaginació ja podeu pensar com va anar la resta. En una festa de cap d'any a la seu d'Esquerra, vaig veure el capgròs del Carod sense amo, vaig sentir que algú parlava d'una una cita a la qual no podria acudir, i vaig pensar: "Ara acabaràs la feina que et va fer venir aquí". I la vaig acabar. Em vaig presentar a la cita amb el capgròs al cap i aquest em va obrir les portes que el passamuntanyes no em deixava traspassar.. Ja sé que alguns direu que us ha sortit molt car aquest guant... Però ja sabeu que els fils de la història els mou l'atzar.

Esperant que la notícia us retorni les il·lusions, us saluda,

El Sup Marcos i els nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN.


lasius i neglectus
29.1.04

 
Dilluns, 27 d'octubre


Quan sembla que s'acaba, torna a començar... Torna a començar la intromissió del vaticà en assumptes que no són del seu món, sexuals en aquest cas. Veient que la batalla de la procreació en família se'ls anava de les mans per obra i gràcia del condó, han decidit contraatacar. I per fer-ho res millor que espantar el personal amb la pel.lícula que hi ha una arma secreta capaç de traspassar la impermeabilitat del condó: el virus de la sida.

Empar Moliner ha decidit investigar la magnitud de la mentida i, a continuació, posar les coses al seu lloc. Els resultats els podem llegir en aquesta carta:


El condón pasa

Amigos y amigas de ambos sexos, quiero romper una lanza, o mejor dicho; un preservativo, a favor del cardenal Alfonso López Trujillo, presidente del Consejo Pontificio de Familia. Se le está vilipendiando de manera terrible. Este gran hombre, hablando por boca del Vaticano, ha dicho que el virus del sida puede atravesar los condones. Los de la OMS se han enfadado un poco. Alegan que la epidemia ya ha infectado a 62 millones de personas, y que los estudios científicos demuestran que el preservativo es eficaz para evitar el contagio, como para que nos vengan otra vez con lo mismo.

Comprenderán que no tenga más remedio que ir a visitar a los fabricantes de preservativos RSFU, en Castelldefels, para hacer unas comprobaciones. Elijo esta fábrica no porque sea sueca, ni porque venda condones a la Generalitat, que, a su vez, los reparte entre los ayuntamientos, que a su vez los reparten entre los jóvenes. La elijo porque somete a sus preservativos a pruebas más extremas que las que exige la normativa de la Comunidad Europea. (La Comunidad Europea, siempre tan quisquillosa, sólo por molestar a don López Trujillo exige unas pruebas muy severas a los fabricantes). Me recibe la jefa sueca, Jane Hakansson, y enseguida me enseña las existencias de sus productos más vendidos: el preservativo Black jack, de color negro (para amantes del intercambio cultural), el Nam-nam, con aroma a fresa (el aroma que tiene más salida), y el Okeido (el preservativo de talla grande). Luego, me demuestra las perrerías a las que someten a sus productos antes de envasarlos, para que lleguen así de frescos a nuestra mesa. En primer lugar, los exponen a 20 litros de aire por explosión (la CE exige 18). Una vez superada la explosión, toca la prueba de envejecimiento artificial, que correspondería a cinco años de almacenaje. Para ello encierran al adminículo a una temperatura de 70 grados centígrados durante 168 horas (la CE exige 48). Ya tenemos al preservativo envejecido y con el test de explosión hecho. Pero, por si acaso, después de la prueba de envejecimiento, les vuelven a enchufar otra explosión. Y para finalizar, toca la prueba de tracción: se coloca el preservativo en un aparato que lo estira el 700%.

Jane asegura que sólo uno entre un millón se rompe al ser usado. Pero está en nuestras manos procurar que se rompan un poco más. Hay sistemas que no fallan. Y uno de ellos es abrir el paquete con la boca. (Si llevamos un corrector dental, las posibilidades se multiplicarán). Claro que los paquetes de preservativos se abren con gran facilidad, precisamente para que nadie tenga que hacerlo con los molares, pero siempre habrá algún ansioso. También se podrían romper a base de uñas afiladas o anillos. Pero si ni de esta manera lo consiguiésemos, hay un sistema que no falla: depilarse el pubis. En serio. Jane dice que una de las principales causas de rotura preservativa es la depilación púbica. Hombres y mujeres nos depilamos el pubis (o nos rasuramos, si somos cobardes) más que nunca. Eso significa que el pelo, cuando crece, lo hace con un brío espectacular y con la textura de un alfiler. Frotar el preservativo contra esa zona es como frotarlo contra una piedra pómez. Y eso es la principal causa de embarazo no deseado. ¡Aleluya!

Pero Jane me da otro dato revelador. Y para explicárselo a ustedes, se lo dramatizo, que siempre me quedará más apañado. Lunes por la mañana. Interior de un centro de planificación familiar. "Hola, que venimos a por la 'píldora del día siguiente", murmura el chico, de unos 17 años. "¿Qué os ha pasado, que no habéis usado condón?", les pregunta la persona de la ventanilla. "Sí, sí...", balbucea la chica, de la misma edad. Él, nervioso, mira al suelo: "Sí, sí, claro. Sí que lo hemos usado... Es que se nos ha roto". La persona encargada chasquea la lengua, de manera que usted, lector, ya habrá entendido que lo que cuentan los dos protagonistas es mentira. Jane dice que la mayoría de jóvenes que acuden a un centro de planificación familiar a por la "píldora del día siguiente", explican que se les ha roto el preservativo porque les da menos vergüenza que decir que no lo han usado. Cuando la persona que atiende les pregunta cuál era la marca del condón, invariablemente, contestan "Dúrex" o "Control". Son las dos que más les suenan. Por ser las más populares, estas dos marcas cargan con una estadística de errores imposible: casualmente, uno de cada dos preservativos Dúrex o Control se rompe. Eso sí, siempre en fin de semana.

Con estos datos, les parecerá que las afirmaciones de López Trujillo no hay quien se las trague, y que no hay manera de romper una lanza o preservativo a su favor. Pues no vayan tan rápidamente. Creo que López Trujillo no pretende hablar con argumentos científicos. Hay que tomarse sus palabras como un dogma de fe. Y los dogmas de fe, todo el mundo lo sabe, no tienen que ser demostrados. Que los preservativos permiten el paso del virus del sida es algo que se cree o no se cree. Así que, prostitutas, clientes de prostitutas, habitantes de países subdesarrollados, jóvenes con ganas de marcha y población fornicadora en general: tengan fe. Con paciencia y mucha fe, terminarán por contagiarse.


El Pais/ Catalunya

lasius i neglectus
27.10.03

 
Diumenge, 12 d'octubre

Per fi! Per fi! Després de tants mesos esperant noves de la selva Lacandona han arribat! Avui diumenge el correu ens ha dut aquest mail que ja pensàvem que mai ningú enviaria. Ha arribat amb el cos de lletra trastocat, amb l'html que li feia figa i ple de colors i apunts dels que l'han anat llegint. Atrotinat i viatger ha fet una llarga carrera de reenviaments fins arribar al cau. Les formigues saludem al Sup, a la coronela Montse i a tots els nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN. També hem pensat que no podia arribar en més bon moment: tenim eleccions a casa i nosaltres proposem, com el de Chiapas, aconseguir l'autogovern donant una oportunitat a la paraula. Ja només ens falta fixar la data.

Si voleu llegir el mail que li vam enviar al sup, seguiu l'enllaç.


Mail del subcomandant insurgent Marcos. Mèxic.

EJÉRCITO ZAPATISTA DE LIBERACIÓN NACIONAL.

De: Subcomandante Insurgente Marcos. México.

Apreciades formigues, us estranyarà que contesti la vostra carta en català. L'explicació és fàcil: aquí se’ns presenta gent de tots els països. I ja que heu tingut l'amabilitat de demanar-me els meus serveis, el primer que he fet és informar-me de la vostra situació. No m'ha costat gaire, perquè l'he rebuda mentre confraternitzava amb la coronela Montse, que s’ha encarregat de la traducció.

M'afalaga molt que hàgiu pensat en mi per dur a terme el procés d'alliberament i reunificació de les terres de parla catalana. He sentit que la llavor dels almogàvers havia decidit arrelar en mi per germinar de nou (això m'ho ha dit la Montse).

Així serà si així ho voleu. Parleu d'Artur i del Tirant. Els he llegit. ¿d'on pensàveu, si no, que havia tret les tàctiques i les estratègies per dur a terme el combat del meu poble? Aquests llibres són els que m'han ensenyat moltes de les tretes que he posat en pràctica fins a la data. Un plagi, direu. Però ¿què és la vida sinó un plagi declarat?

Ja sé que alguns envejosos diran que aquesta vegada l'he errada recollint el guant que em va llençar el Garzón i reenviant-lo als bascos. Però encara el tinc a la mà i ja sabeu que això de quedar-se amb un guant desaparellat és com el joc de les penyores. Toca pagar. Si us he de ser sincer, aquests cavallers m'han decebut. No tenen cap mena d'esperit esportiu. L'un, fent honor al seu nom, actua com una garsa i calla; els altres contesten amb una homilia que fa pudor a sermó. Passo per alt que prenguessin la meva mediació com un intent desesperat de tornar a ocupar el top en la llista de les organitzacions revolucionàries.

M’agrada saber que tenim els mateixos gustos teatrals. Una comèdia de diàlegs té el públic assegurat, i ja sabeu com disfruto fent de guionista. Segur que l'amic Carvalho ens donarà un cop de mà. Ara mateix començaré a posar fil a l'agulla al guió. Confieu en mi i en la companya Montse. Us prometem una bona comèdia d'enredos en la qual farem participar a representans de totes les terres catalanes. És una bona manera de començar, oi? No us oblideu de contractar en Carod-Rovira com a apuntador.

Per la financiació no patiu. Estem d'acord amb la idea d'encarregar les samarretes al tal Custo. Ja tinc pensat el logotip: El meu bust en dues dimensions. A la part de davant amb el passamuntanyes, i a la de darrera amb la cara al descobert. A sota unes formigues. En els beneficis, que, com podeu imaginar, seran milionaris, anirem a mitges. Nosaltres també vivim del marketing i com dieu vosaltres: de mica en mica s'omple la pica.

Esperant dia i hora per a la celebració de l'aplec,

El Sup Marcos



lasius i neglectus
12.10.03

 
Dijous 2 d'octubre

Potser pensàveu que ens havíem oblidat de vosaltres, però, no. El que ens ha passat és que quan tenim un bon llibre entre les mans passem de sainets i d'operetes de fira. Un cop acabat, que la festa continui. La veritat és que ja volíem matar el tema del +30 perquè tots us emprenyeu i no val la pena, però és que ens agrada jugar, què hi podem fer? Les lavatives de la pvh (àlies CrK01), les cites de les ningú i els escarnis tronats i biliosos de l'anonymus (àlies incult, àlies emboks, àlies cabra andorrana en perill d'extinció) i les magnífiques aportacions de tots plegats ens han entendrit el cor. Us hem mirat uns dies, com de ben segur heu fet vosaltres de petits mirant un cau de formigues, i hem tret material per fer tres pel.lícules. No maltracteu els niks que hi surten perquè són actors com vosaltres, les lasius no diem res quan entrem (que fem feina). A veure si ara pagaran justos per pecadors. Llàstima que ho hem hagut de tallar molt perquè sigui llegible. Però si cap de vosaltres vol el seu paper complet, que no dubti a demanar-lo, li enviem a volta de correu.

'AGUA, AZUCARILLOS Y AGUARDIENTE'

ASSORTIT DE GALETES

cocarroiet bon vespre!!!!!!
dona ettttttttttttttttttttttttt
perla cocaaaaaa
dona ettttttttttttttttttttttttttt
cocarroiet donetaaaaaaaaaaaaaaa
retolador SUPERCOCAAAAAAAAAAAAAAAA
Copaipuro hola cocaaaaaaaa
cocarroiet perletaaaaaaaaaaaa
incult etttt!!!!!!!!!!!!!!!!!
Doctor Magnum Mamamamamamamamama
cocarroiet les formigues?
cocarroiet han volat!
cocarroiet uix!
cocarroiet xis xas?

CARTES SOBRE LA TAULA

CRYPTO OSTIA HO LLEGIT I HE FLIPAT
kalda la de la dona es molt encertada
CRYPTO pero don surt aquesta pagina web
Ayla clar la de la dona es com la dona
Dr Magnum No la ha fet la dona, la han suplantada i està emprenyada
Ayla genuinament genial
CRYPTO i sha pensat la dona que erets tu oi magnum
Ayla no la fet la dona?
Copaipuro qui es aquest suplantador que tothom en parla?
Dr Magnum La carta original no es meva (la meva) es una suplantació per putejar.
Dr Magnum Però jo hi he tret punta i m'ho passo molt bé
niau veig que tens molts col.laboradors a la consulta
Dr Magnum He fet con al judo, he aprofitat la ostia del contrari, per
guanyarlo

TRAGICOMÈDIA A DUES BANDES

CRYPTO EL SENTIT DE LHUMOPR PER SOBRE DE TOT
CRYPTO QUE LES CARTES ESCRITES TENEN UN PUNT DE TRAGICOMIC
Copaipuro aixo son les envejes
Dr Magnum Hi ha gent molt susceptible i amb poc sentit de l'humor
Copaipuro ei magnum aixo es de gent que tenen poca vida, envegosos
sumpin´ envegossos???
sumpin´ un nou concepte, copa!!!
Dr Magnum MIra els estic agrait per la diversió jejejeje
sumpin´ no era pas una correcció

TOT ÉS QÜESTIÓ DE MIDES

Magnum Si trapitges una pota a un san bernat fa guau i prou
Magnum si t'acostes a un pequines, et mossega
Magnum el gos petit, té mes por i es defensa
Magnum El san bernat té la wseguredat de la força en cas extrem
kavafis pero tenen por, magnum?
Magnum La agresivitat, surt de la inseguredat, de la defensa
garsa pero que hi ha algun psicopata aqui?
kavafis pero em sembla una ruqueria per riure tot plegat
kavafis algú que li dona per tocar una mica els nassos
Magnum NO garça, es només una mica de mala llet, jocs de nens

XAT DE PORTES OBERTES

dona katiiiiiiiiii tu i jo mantindrem el xat obert, no???
lliri hola, com esteu?
dona fantàstica, com semre
kati si dona si
dona ole ole
dona (és que si no, el Sr. Vilaweb no em pagarà)
dona (ei, sense cap compromís, eh? ignoreu-me, ignoreu-me: com si jo més fos la simple portera o una portera simple, que és el que sóc; feu feu, sense complexos, tranquils, eh?)
kati si dona si
dona retoooooooooooo ara ets el meu retooooooooo ole ole
retolador :-D
dona pinta'ls els collons, nen!

EFECTES ESPECIALS (TOT FENT L'ANIMAL)

Magnum (ex. dtr.) holaaa incullltttttt
coseta jajajaja
incult ole ole (peti qui peti)
fradulic incult...hola.
dona ole ole (ric ric)
Magnum (ex. dtr.) oink oink i iiiiiiiiiiiiiii
dona alça Magnnnnnnnnn
Magnum (ex. dtr.) Porto la contraria als nesius i magnesius
kat(i)woman una noia que s'ha enfadat
kat(i)woman perque deia que ens coneixem massa
Atlantis i s'ha enfadat
retolador eing?
kat(i)woman i fem boicot als nous
Magnum Si algú veu la dona li he de donar un recado del Incult
Magnum Que insertat a la web ditxosa un comentari atacant a les formigues
espinagada atacant les formigues(sense la prep.a)
burp qui Es que escriu aquestes bobades?
Magnum Gracies agraeixo la teva correccio (mama?)
espinagada de rien, guapete
burp el que escriu allo en auqella pagina es un tarat de primera

JUGANT AL PASSANIKS

Atlantis hola pilin
ignasi hola pilin
kati holapilin???
Atlantis holapilin!!!!
Magnum (ex. dtr.) a mi pilin
pilin hola
kati yo duermo en pikolin
kati jajajaaj
Atlantis jejeje
sumpin´ pilinkolin normaval
Magnum (ex. dtr.) smucks pilin
Atlantis pollina
Magnum (ex. dtr.)> pilin no tiene pilila
pilin jajajaajajajajajajja

LA VEU DE L'EXPERIÈNCIA

vellet si esteu tots al general,saludan als que entren i surten...
cocarroiet na doneta antipàtica??????
dona ep! el boca a boca li fas tu, eh???
cocarroiet xis xas!
vellet perdoneu dona i alicia, esteu segures de que els que esteu
aqui teniu, ja, més de 30 anys
alicia estas una mica amrgadet
vellet sembleu el pati d´un parvulari, no?
Martha qui esta amargat?
reiniciat però si estem tots fent ganxet mentre escrivim
alicia o ets la bruixa avorrida
vellet Martha es que tu si que deus ser una dona, ja
alicia em fa gracia els que venen a criticar i no aporten res al xat
vellet Martha, que son nens petits, jugant a grans...

CRITS DE GUERRA A LA GRANJA

Magnum (Hare khrisna Kati fés un iiiiii dels teus i et torno un petò
kati iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
emboks m´ha agradat la resposta del reto al suposat mail de na dona
Magnum (Hare khrisna smuacksss kati
kati muackssssssssssssss
Magnum (Hare khrisna i oink al que no li agradi que el donin
kati té jelos perque qui sigui no s'ha guanyat que el saludin
kati ens ataquen vilment!!!!!!
emboks el mejor desprecio es no hacer aprecio...
Magnum (Hare khrisna MIra kati aquests son dels que no criden ni quan en corren (si es que es corren algun cop)
kati m'es ben igual
emboks i potser que ignorem aquesta mena de provocacions...
pupil.la i aquest joan pere qui és?
retolador jajajajajajajajajajajajajajajjajajajajaa
retolador que bo!
retolador (o sigui que és una granja, això? ;-)
Magnum (Hare khrisna oink i smuacks
retolador és molt bo! Algú s'ha enfadat?

POSANT LLENYA AL FOC

emboks "leña al mono -a les formigues- que es de goma"
kati-i jajaj emboks
CRYPTO jjajaja emboks
CRYPTO SOC EL VOSTRE PALLASSO CRIDANER PREFERIT OI
kati-i aixi tenen alguna cosa per fer
CRYPTO MAGRADRIA QUE FOSSIN REALMENT PROVOCADORS
kati-i sino s'avorreixen
emboks però els donem una mica de la seva medecina, a les formigues....crypto
CRYPTO DIUEN DE MI QUE SOC UN PALLASSO
CRYPTO AIXO ES EVIDENT
serafi si que ho ets
CRYPTO QUE CRIDO TAMBE ES EVIDENT
CRYPTO ELS PAIOS AQUESTS VAN DE SALINGERS PER LA VIDA
CRYPTO ES I ES QUEDEN EN MIMOSINS JAJAJAJAJA
emboks em penso que el tema ja l ´hem "matat", però
CRYPTO A SI QUINA PENA
CRYPTO jo volia mes em motiven aquestes coses
emboks ara els toca rebre a ells, HHAHAHHAHAHAHHA

FITXA TÈCNICA

Tots els fragments que heu llegit han estat enregistrats al +30 i són textuals i algun d'ells descontextualitzat.
Director: Joan Pere Falç
Producció: lasius i neglectus
Guió: original
Actors: els habituals de +30
Banda sonora: oh no mato peia
Certificat: Formigues Dogma


lasius i neglectus
2.10.03

 
Dimecres, 24 de setembre

Avui, dia de la Mercè, hem obert 'Planeta Magnum'. Ens sembla que la idea dóna per a això i per a molt més. Trobareu aquí tots els post, comentaris i consultes que li heu fet al Dr. Magnum. El que passi en aquesta pàgina ja és cosa seva, les formigues només hem fet un raconet tipus 'Cròniques marcianes' als que desfileu per aquesta web. Sort Magnum!

Continua a Planeta Magnum.


lasius i neglectus
24.9.03

 
Dissabte, 20 de setembre

Tot i la prohibició de les dones, aquelles que no són ningu, hem registrat més de 2000 entrades aquesta setmana. Agraïm la seva col.laboració desinteresada al Dr. Magnum i a la mala llet de la Madona. Qui no està massa content amb tot aquest enrenou és en Joan Pere, administrador de Can +30, a qui tant moviment li està fent pensar-se canviar de sala.


Informe +30

Hola,

Acabo de rebre el mail on em preguntes per què han baixat les entrades al xat i on, de passada, em fas responsable de la monotonia, vulgaritat i fatxenderia que regna a les sales. Com es nota que mai no hi has posat els peus!


Abans que continuïs per aquest camí, et vull deixar clar el que penso de tot plegat. Perquè vas ser tu qui em va encolomar la feina d'administrador el dia que em vas enxampar amb la finestra del xat oberta. "Si tant t’agrada, ja t’hi pots quedar", vas dir. Però si fins ara m’ho passava de puta mare, ara ja no puc més. Cada dia em toca aguantar el mateix espectacle. Segons l’hora, allò sembla una aula de P3 o la sala d'un geriàtric.


El director de pista entreté el públic amb acudits resuats, i , a continuació, dóna entrada als pallassos kridaners (CRYYYYPPPPPTOOOOOO) que li fan de comparsa. Llavors el públic es torna boig i la pantalla s’omple de hiiiiiiiiiiii (la kati és la que més en sap), cric cric de grills, oing oing de porcs i és com si estiguessis en una granja. En els entreactes, per no avorrir-se, no paren de fer xating (com si saltessin a corda); canten cançons tronades (com li agrada a la coca "susanita tiene un ratón"!); juguen al joc dels disbarats i s’omplen de petons i floretes. Quan entra algun despistat i diu alguna cosa fora del programa, els àngels exterminadors l’acorralen fins que diu ole ole. Si es resisteix, el renyen o l’ignoren. Sembla que hàgim tornat a l’època d’en Franco, quan, per dir el que pensaves, et muntaven una clatellada vil.


Si primer la cosa tenia una gràcia, ara entre tots m’han fet venir el coragre. T’ho dic seriosament: vull que em canviïs de sala. Ja n’estic tip de collir poms de les poetes!


Joan Pere Falç, administrador del +30
perefalç@vilaweb.com
www.vilafals.com


lasius i neglectus
20.9.03

 
Dimecres, 17 de setembre

Aquest mail que hem rebut al cau ens ha fet bellugar les antenes de gust i llepar-nos les potetes, tant Magnum ja cansava. A les formigues no ens calen registres que som totes iguals però a Can+30 és un tema que preocupa i sinó llegiu.

Registrar-se o morir

Hola nina,

He trigat una mica a contestar-te (espero que encara et quedin ungles). Fins ara no he rebut el mail dels de Vilafals. No m'ha agradat. Em diuen que això de registrar el niks és una cosa que va en contra de la seva filosofia del que ells volen que sigui un xat. De debó. Paraules textuals. Que fa temps que reben peticions semblants i que sempre els diuen el mateix "si ho féssim, les sales se'ns buidarien encara més. El nostre Portal és assenyat de portes en fora, però vol posar a disposició de tots als xateros un espai on regni la disbauxa catalana".... Sense comentaris.

També han tingut la barra d'insinuar que em canviï de nick (ric ric), perquè el que porto, de dreta llei, el pot utilitzar tota la secció femenina del xat. Ja els he dit que si tenen cap problema amb mi, ja saps que si començo a repartir clatellots quedaré sola.

Però no tot són desgràcies. Apunta:

En primer lloc, m'han agraït la paciència que tinc com a portera de la sala mésdetrenta, Després s'han desfet en elogis davant del meu perfil. Diuen que algú de l'staff de Vilafals entra cada dia a collir-lo com si d'una flor es tractés i que pensa penjar tot el recull a la pàgina on vaig plantar el meu poema dels Can +30. Ara no ric, que m'estarrufo. Mmmm, penses que s'han oblidat de tu..? DONCS NO! que també formés part del pom que penjaran . Pensen titular-lo "Poesia de xat". Ole ole!!!!

En segon lloc, han comprovat que els nostres jocs de paraules (els teus en aquest cas) són una eina immillorable de cara a la normalització de la nostra llengua en els xats, perquè apliquem aquella tècnica tan antiga de divertir instruint. Et, que t'han posat al mateix nivell que el Llull, l'Eiximenis i el Ferrer. Estàs contenta?? Vaaaa digues que tu també t'estarrufes, que et veig.

I per últim, una oferta que hem de veure si ens convé (en xarrem aquesta nit). M'han vist tan afectada de que algú volgués aprofitar-se de la meva fama (i de la de la Nisa, tot sigui dit, que ella també va rebre) que m'han parlat d'una solució alternativa que tindria els mateixos efectes que enregistrar el nik: la d'obrir una sala per a nosaltres soletes que es diria "DONES REGISTRADES". Què et sembla la idea? A mi potser em fa més el pes el nom de "REGISTRE DE DONES", no et fa pensar en aquella pel.lícula italiana tan bona Perfum de dona?. Pensa que això lligaria amb les perfils perfumats que ens posem.

Petons,


MaDona
lasius i neglectus
17.9.03

 
Dilluns, 9 de setembre

Les formigues li deixem un espai al cau al Dr. Magnum, personatge del xat que se la sap molt llarga. Us pot semblar una bajanada tot el que diu i, molt probablement, ho és però la matrícula és oberta. Decidiu vosaltres si val la pena passar una estona amb el mestre de la pedanteria. Si us interessa, podeu contactar amb ell a la seva consulta de vilaweb.

Doctor clitoris, serveis d'aprofitament sexual

Benvolgudes amigues, tinc el plaer de comunicar-vos la propera apertura del meu gabinet sexual "clitoris punt.g", on podreu rebre assessorament online sobre tot allò que volieu saber sobre aquesta part tant amagada del vostre cos. Des d'aquí us faré un reconeixement previ consistent en un xat informatiu de caràcter públic i gratuït on us explicaré les meves experiències com a investigador, per donar pas, tot seguit, a uns privats, on realitzaré un estudi personalitzat de cada cas.

Totes les que ja ho heu provat al xat heu insistit moltes vegades que era una llàstima que les altres dones no poguessin fruir de les meves descobertes com ho heu fet vosaltres. Admiro la vosta generositat de femelles, i ja m'agradaria que els mascles en prenguéssim exemple. Però ja sabeu que això nostre no es pot compartir alegrement perquè ens quedaríem sense gènere. Algú em dirà misògin. Pura enveja. Que s'ho currin com jo m'ho curro cada dia al xat i que preguntin a les senyores a veure qui les deixa més contentes. A las pruebas me remito. He d'insistir, però, que el meu mètode només funciona en aquells conys que prèviament s'han estovat i obert a l'escalf de les meves paraules. Aquells que després d'una dura tasca d'exploració s'han pixat a les calcetes en trobar el punt G. Si no, no val.

Com a aval a la meva tasca, us ofereixo les nombroses investigacions que he realitzat en aquest camp. Investigacions de les quals us poden donar fe una ex-dona i una col.lecció d' ex-nòvies, amb les quals vaig practicar després de comprovar que allò no regalimava i que els moviments i crits de " ah ah ah" només eren més pura comèdia perquè les deixés tranquil.les. Va ser aquest moment quan em vaig dir que no me la jugaven més i que havia de passar a l'acció. Vaig agafar una lot de les que es posen els ginecòlecs i vaig començar la meva exploració ajudat dels dits. La cosa però, no acabava de rutllar. Fins que un dia una va començar a moure's d'una manera diferent, va posar una cara rara i se'm va pixar a la boca. Què havia canviat? Doncs, dues coses: que aquell dia vaig apretar més del compte i que, mentre ho feia, els explicava un acudit i bevíem cerveses. Alguna us dirà que allò no va ser un orgasme, que eren pessigolles i la poca gràcia del meu acudit. Mentida. Que jo ja sé que qui no plora no mama, i vaja si van mamar després de plorar. Això us ho puc assegurar.

Per acabar, us comento, que totes aquelles que s'apuntin a les sessions online disposaran d'un face to face amb un servidor pel mòdic preu d'un sopar.

Esperant que la meva oferta us agradi,

Doctor Magnum
Master en clitoriologia i punts Ges per la Universitat de Penwich
lasius i neglectus
9.9.03

 
Dijous, 17 d'abril

Carta del Visir a Sherezade

Estimada filla,

He llegit les teves cartes, i, encara que tard, te les respondré. No saps la sort que tens de poder viure en aquest palau on cada dia és un conte. Nosaltres l'estem passant més magra. Sé què em diràs: que no vas anar-hi de grat, que et vaig lliurar al rei per salvar la pell. Filla, de vegades la covardia és una heroïcitat. Si no hagués cedit als seus desitjos, el meu cap hagués estat el primer a rodar, i els vostres, darrera. Vaig meditar-ho molt. Sabia al que et podies d'enfrontar: a una mort segura l'endemà d'una nit amb el rei. Ho sabia. Bo i així, mai vaig perdre l'esperança que te'n sortiries. I així ha estat. Els llibres que et llegia de petita i que més tard vas llegir tu soleta han estat el que ens ha salvat a tots. No només a tu. Però no vaig respirar fins que vaig rebre la teva carta i el paquet dels llibres . Aquest va ser el senyal que esperava. La prova que tu soleta podies generar totes les històries del món i que al final podries girar la truita al teu favor.

Continua així, que ja ho fas bé. T'ho dic perquè aquí també ens arriben les teves històries i, de fet, són un dels pocs consols que tenim en aquest temps de violència i pillatge a què ens han portat els invasors. No et vull entristir amb el relat dels fets, perquè ja és un argument vell. Només vull que sàpigues que estem bé. Amagats i esperant que aviat arribi l'hora que el teu rei atemperi els seus impulsos violents amb la saviesa dels teus contes i vingui a alliberar-nos.

Quantes nits necessitaràs?

el teu pare que t'estima

El Visir
lasius i neglectus
15.4.03

 
Dimarts, 25 de març

Carta de Sherezade al seu pare, el Visir

Estimat pare, aquí a Palau portem uns dies mogudets. No t'espantis. No és el que et penses. El meu cap continua a lloc i el que hi ha dintre també. L'únic, que el rei porta uns dies alterat. Des que va saber que els seus enemics estaven a punt de travessar el riu que fa de frontera, que ens té a tots amb l'ai al cor. Bé, ens té desperts tota la nit i els consellers i el servei no paren d'anar a munt i avall complint les seves ordres. A mi ja m'ha dit que, de moment, només vol arguments de guerra, que la cosa no està ara per frivolitats. Com pots suposar, he hagut de repassar a corre-cuita tots els llibres de guerres i setges per poder adaptar-los a la voluntat del senyor. Canviaré el noms dels vencedors i vençuts i llestos. L'únic conte que li he pogut colar (i només perquè hi havia lluita) és un de lladres. Aquell que ens explicaves a les meves germanes i a mi cada vegada que ens enxampaves entrant d'amagat a les habitació del tresor. Ja sé que el vas inventar només per escarmentar-nos, però jo li he afegit un final diferent. El noiet tafaner no acaba tancat dins la cova com feies tu per espantar-nos, sinó fent-se l'amo de tot. Li he posat el títol d'Ali Baba i els quaranta lladres. No cal que te l'expliqui, que ja el saps prou bé, només et diré que el noiet podrà sortir de la cova gràcies a la seva memòria i que es desfarà dels lladregots escaldant-los en oli bullent.

Et vaig explicar a l'altra carta l'interès amb què és seguida la nostra història entre el personal de palau, i com les cuines anaven plenes del que inventava a la nit. Un matí, fins i tot, em van passar un sobre per sota la porta que deia "potser et serveix perquè eternitzis les nits" i a dintre, uns fulls amb el títol Històries de Palau. Bé, de fet, eren les seves vides. Em va emocionar el detall perquè vaig pensar que havien entès el meu paper. Es allò que en deuen dir: "complicitat amb l'auditori". Els en dec una i penso aprofitar-les per ampliar el repertori amb ingredients locals.

L'altra nit, però, vam tenir un ensurt molt gran: van intentar entrar a la cambra reial a l'hora del conte. Ja saps que el rei estava content de veure com el seu nom era immortalitzat i que, de vegades, em preguntava "aquest sóc jo, oi?". Nosaltres permetíem que escoltessin a través de les gelosies que donen als passadissos perquè sabíem que no ens podien veure i mai seriem destorbats per ningú. Ja saps el que seguia després... El rei se n'encarregava personalment. Tancava amb clau l'única porta de sala i se la guardava. Per això ens va estranyar que s'obrís de cop. Sort en vam tenir del gosset que ens acompanyava. I mira que el tenia per un dormilega. Sempre es posava a clapar als meus peus només sentir "hi havia una vegada un rei...." Jo ja el veia una mica neguitós, però pensava que era la temàtica guerrera dels contes, que l'avorrien. Doncs, no. Estava ben equivocada. En comptes de seure, escoltar i clapar, es va dirigir a la porta i va començar a bordar. No vegis com es va posar el rei!. Va desembeinar l'espasa, i tal com estava, mmm, en camisa pare, en camisa i res més!!!, va sortir corrents al passadís. Ho va remenar tot, però no va trobar el tafaner. Quan va tornar, em va dir que no havien obert la porta amb cap clau, que ho havien fet amb una mena làmina molt flexible i que no devia ser la primera vegada que ho feien. Això li va explicar el manyà de palau, que es coneix els trucs per obrir totes les portes. Perquè no tornés a passar, va nomenar porter reial al gos. I ara, el tenim tota la nit fent guàrdia a la porta. No sé si li ha agradat gaire el canvi. Miraré de convèncer el rei de posar una barra lleva per dintre per evitar cap altra interrupció. No estaria bé perdre l'únic testimoni de la meva batalla. A més, crec que el gos li ha agafat gust a fer de públic i no es mereix quedar-se sense saber com acabarà la història. Bé, el rei no sap pas que és tracta d'un gos màgic, que el que fa es enregistrar tot el jo vaig explicant per repetir-ho després.

Pare, cuida't i vigila. Fes de mes i de menys amb això dels enemics. Ja saps que aquests poderosos calcen tots del mateix peu i que nosaltres només sobreviuren fent ús del nostre enginy. O sigui, que ja saps, si et fan presoner, només cal que els expliquis un conte.

La teva filla, que ja va per la meitat del conte

Sherezade, la de les mil i una nits ( si hi arribo)

lasius i neglectus
25.3.03

 
Dilluns, 20 de gener

Hem seguit amb interès la mediació que el Sup Marcos ha proposat a la gent d'ETA i les formigues hem volgut provar sort i contactar amb el de Chiapas per si ens ajuda a aconseguir l'autogovern donant una oportunitat a la paraula. A sota podeu llegir el mail que li hem enviat i els links per si us voleu assabentar de la lluita de l'EZLN.


Des del formiguer. Barcelona, 20 de gener de 2003.

Al Subcomandant Marcos, com a portaveu de l’ezetaeleene (d’ara endavant EZLN).

Ens arriben notícies inquietants des de les muntanyes del sud-est mexicà. El Sup ja no té qui li escrigui, perquè els querrillers euskalduns no reben amb alegria la seva proposta de fer de mitjancer i ell respon sense fer-se pregar que "si no quieren dar una oportunidad a la palabra, ni modos". Nosaltres hem decidit de posar remei a aquesta situació. Els prenem la paraula als uns i als altres i, mentre ETA no canvia d’opinió, direcció o estratègia, aprofitem que 'Pisuerga pasa por Valladolid' (que el carrer fa baixada, que en diem nosaltres), per demanar que, en la seva oferta de mediació, si li sembla bé, substiueixi "poble basc" per "poble català". A nosaltres, (i ara parlo en nom del col.lectiu Lasius i Neglectus, que, de moment, només formem dues persones: àlies Lasius i àlies Neglectus) ens sembla evident que una trobada sobre el dret dels Països catalans a autogovernar-se seria molt més senzilla que la que va proposar sobre Euskal Herria per les raons que passo tot seguit a enumerar:

- Nosaltres sí que som més amants de la comèdia de diàlegs que de la tragèdia d’acció. Tots els catalanoparlants (que vivim a les anomenades Comunitats Autònomes Valenciana, de Catalunya, les Illes Balears, una franjeta fronterera d’Aragó i un pessic de l’estat francès) de fingir en diem "fer comèdia" i als valencians, per no anar més lluny, se’ls coneix com a "pillos, lladres i comediants" (hi ha qui subtitueix pillos per una paraula que ofèn les senyores valencianes i que, per tant, ometré). A més, el cens de comediants i còmics ocupa dues cinquenes parts de la guia telefònica i les comèdies, sainets i bufonades, tres quartes parts de la nostra Biblioteca Nacional. Sense anar més lluny, l’obra clássica més important de la nostra literatura, Tirant lo Blanc, està farcida d’episodis còmics, a més dels eròtics.

- Nosaltres ja hem abandonat la lluita armada. Això suposa un estalvi d’energies enorme. No desitjaríem, però, que el fet de no ser un grup armat ens restés forces. Si cal, els kurds estan disposats a cedir-nos part del seu arsenal, encara que no voldríem privar-los de les seves defenses ara que passen per un moment tan delicat.

- Aquí hem optat per la lluita democràtica, però a la majoria dels nostres líders se’ls trava la llengua a l’hora de dir autodeterminació (en el partit que hi ha al poder n’hi ha un que en diu "soberania", un altre, "reforma de l’estatut" i a un altre, de vegades, se li escapa "autodetegminació", però no acaba de pronunciar-ho bé; en el partit amb possibilitats d’accedir al poder en diuen "federalisme asimètric" o callen). Amb aquest problema de paladar dels nostres líders, potser sí que un dia arribarem a la independència (comptem amb un logopeda anomenat Carod-Rovira que fa el que pot però el deixen de banda inexplicablement) però desitjaríem d’arribar a grans per veure-ho.

- Lanzarote ens sembla un bon lloc per a la trobada – perquè ens fa pensar en el mite artúric- però, si ho desitgeu, disposem d’illes més acollidores, fins i tot tenim un raconet catalanoparlant a la bella Sardenya. Si el que voleu és un indret més salvatge, aïllat, les illes Columbretes (a l’alçada de la comarca de la la Plana) encara ho són més que Lanzarote. D’arxipèlags "nacionalment alliberats" només tenim les Illes Medes (a l’alçada de la comarca de l’Empordà, però mar endins).

- Pel que fa a l’organització, no cal que passin pena els guerrillers zapatistes. El subcomandant ja deu saber que l’alter ego de Pepe Carvalho viu entre nosaltres i, sens dubte, tindrà contactes que ens ajudaran, com a mínim, a establir un principi de bona comunicació.

- Tampoc ens treu el son que a la Gran Via madrileña – o a la Setena Avinguda de Nova York, encara millor- es posin de moda samarretes amb la nostra senyera o els notres mites. Això sí, sempre que aconseguim, a més del recolzament moral per a la nostra causa, una petita -ni que sigui mínima- aportació econòmica (li suggereixo el nom d’un lleidatà resident, precisament, a Nova York, i anomenat Custo, el qual ens podria donar un cop de mà amb el tema de les samarretes).

Li quedem agraïts i restem a l’espera de la seva resposta.

Salutacions als nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN.

Salut i força


Lasius i Neglectus


PD. Sàpiga, subcomandant, que no per ser pocs som insignificants. La nostra web...... rep cents de visites (per no dir milers o milions) d’internautes que pensen, més o menys com nosaltres, encara que no ho puguem saber del cert.

La web dels l'EZLN.
Aqui podeu llegir les cartes d'anada i tornada entre Garzón, Marcos i els d'ETA.
Del que passa a Chiapas.
El diari mexicà La Jornada.


lasius i neglectus
4.2.03

 
Dilluns, 11 de novembre

Sabina i Dímelo en la calle


Ho confesso. Per primer cop des que et conec, m’he comprat el teu últim disc al top manta. No ho volia fer perquè penso que, de tu, m’agraden les lletres i, amb un cd pirata, no les podia seguir. Però res, noi, les he buscat a internet i millor que el llibret que s’inclou amb el disc: lletra més grossa i més clara.

Em sap greu no haver-te ingressat els royalties que com autor et pertoquen. Pensa que hi ha coses pitjors que aquesta. Et pot passar com aquell que li han versionat una cançó els d’Operación Triunfo. Imagina’t a la Bet o a l’Hugo interpretant Oiga doctor. Per pixar i no treure ni gota. Personalment, només en farè una mitja dotzena de còpies per als amics. I tot per 4 euros i unes fotocòpies.

M’agrada la primera. Molt teva. Has tornat a fer de la mateixa cançó que fa 20 anys, i que a cada nou disc reinventes fins que sembla nova. Et felicito. No permita la virgen, es diu, i penso que no sé què t’agafa darrerament per parlar tant de déu i de les magdalenes i de tota aquesta colla de menjaciris. Bé, potser quan un es veu cara a cara amb la mort es recorda del cel.

M’han desconcertat les últimes. Semos diferentes m’ha deixat KO. Em preocupa que et mimetitzis amb la Maria Jiménez. Sentir-la a ella ja sembla sentir-te a tu (teniu la veu pastadeta). Per sort encara no t’he vist vestit d’indiot però tot arribarà.

Enhorabona. Segurament, aquest cop tampoc no has fet La canción más hermosa del mundo.


Sabina, la seva discografia i les lletres de Dímelo en la calle.
Per si voleu escoltar l’últim disc.


lasius i neglectus
11.11.02